Nens i nenes de l’Aleixar fan seva l’obra de Mir i de Manent amb una gimcana que els apropa als dos artistes

27/11/2023

Nens i nenes de l’Aleixar fan seva l’obra de Mir i de Manent amb una gimcana que els apropa als dos artistes

 

Dissabte matí, nens i nenes de l’Aleixar van poder imaginar i crear entorn la figura del pintor Joaquim Mir i de l’escriptor Marià Manent gràcies a una gimcana que els va proposar dibuixar, retallar, mirar, escriure… 

Va ser una altra forma d’aproximar-se a la creació d’aquests dos artistes, que durant aquest cap de setmana han estat protagonistes a l’Aleixar. 

La gimcana va ser organitzada per la regidoria de Cultura amb Mariona Solà i Alba Llauradó al capdavant i amb la col·laboració de Fina Anglès en la creació. Tuni Anglès, Xènia Llauradó i Marta Chinchilla hi van col·laborar i en conjunt hi van participar més d'una una trentena de persones, entre canalla i adults, organitzats en sis grups. 

La gimcana tenia sis punts on calia que els participants hi fessin alguna activitat: pintar i dibuixar, observar una reproducció de l’obra pictòrica de Mir i comentar-la, escriure una descripció…

Els sis punts de la gimcana van ser la plaça de la Vila, inici i final de l’activitat, la bassa del Coll, les escales d’accés a la carretera que hi ha al final del carrer Guardiola, la pujada a Sant Antoni, el Pont Vell i la Font Vella. 

Un cop fetes les proves, tots els grups es van trobar a la plaça de la Vila, on van penjar a les cordes que hi havia preparades algunes de les creacions. 

A continuació, Fina Anglès i Jordi Manent, net de Marià Manent, van dirigir unes paraules, pensades sobretot per als petits i Manent va explicar-los, per exemple, alguns records del seu avi vinculats amb l’Aleixar, on passava temporades al Mas de Segimon, un dels seus llocs preferits per escriure. 

La gimcana va finalitzar amb el lliurament de llibres de Manent però enfocats al públic infantil, amb el repartiment d’unes xapes commemoratives dels 150 (Mir) i els 125 anys (Manent) del naixement dels dos artistes, amb una fotografia de totes i tots els participants i amb un aperitiu a la mateixa plaça. Eren gairebé les tres de la tarda i qui més qui menys ja notava que era hora de dinar, i més després d’aquella profitosa i treballada matinal.         

 
Menu

Menú principal