TÍTOL IV: REGULACIÓ DELS USOS I INTENSITATS ALS SISTEMES I ZONES

print pdf

CAPÍTOL I. SISTEMES
 
Article 99 
Sistemes de comunicacions viàries.  Clau C  
     1. Formen el sistema de comunicacions totes les vies públiques, les proteccions d'aquestes vies, les àries d'aparcament públic.
     2. Les vies del sistema de comunicacions s'executaran d'acord amb allò que s'assenyala en els plànols d'aquestes Normes Subsidiàries o el planejament que el desplegui.
     3. La via que esta subjecta a la Llei de carreteres és la T-704. Complirà allò establert en aquella i els seus Reglaments.
     4. Els camins rurals es conservaran en les condicions que ara estan, prohibint-se que s'edifiqui cap mena d'obra més a prop de 15 metres dels límits actuals dels camins.
 
Article 100 
Sistemes d'espais lliures. Clau V
     1. Formen el sistema d'espais lliures tots els parcs, jardins, places, rambles i espais lliures verds públics.
     2. L'ús fonamental dels espais lliures i les zones verdes és el descans i l'esbarjo de la població i, per tant, únicament s'admeten aquelles construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi.
     3. Temporalment s'admet la instal·lació d'usos que no malmetin els espais ajardinats.
     4. En cap cas s'admetran aprofitaments del subsòl.
     5. S'admet la possibilitat de llums i vistes de les finques veïnes sobre els parcs i jardins públics, a partir d'una alçada mínima de 3 metres, però no accés directe a través d’aquests a les finques privades.
     6. L'adquisició dels sòls afectats al sistema d'espais lliures i zones verdes es realitzarà d'acord amb allò que disposa la Llei d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.
 
Article 101 
Sistema d'equipaments. Clau EQ
     1. Formen el sistema d'equipaments aquelles zones destinades als usos assenyalats en el punt posterior i que les Normes qualifiquen d'aquesta manera.
     2. Els usos permesos són:
     a) Docent: Amb la possibilitat d'instal·lar centres maternals i pre- escolars, d'EGB, de BUP, de formació professional i les seves instal·lacions annexes.
     b) Sanitari-assistencial: hospitals, centres extra-hospitalaris i residències de vells.
     c) Religiós
     d) Socio-culturals: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells, centres d'esplais, etc.
     e) Administratius: centres per a l'administració pública, congressos i exposicions, serveis de seguretat pública i altres anàlegs.
     f) Proveïment: mercats.
     g) Cementiri.
     h) Esportius.
     3. El destí del sòl qualificat com a sistema d'equipament es fixa:
     a) Per assenyalar-ho directament a les Normes Subsidiàries.
     b) Per l'ús preexistent a les Normes Subsidiàries quan es manté.
     c) Per acord plenari i municipal, per a cada cas en concret, modificant puntualment les Normes Subsidiàries, adoptant-se d'acord amb els criteris i objectius que pretén assolir el planejament.
     4. Aquells equipaments de caràcter supramunicipal que no estiguin previstos en aquestes Normes Subsidiàries no podran instal·lar-se dins del terme municipal si no es revisen aquestes i es justifica la seva localització i l'impacte de la seva implantació.
 
Article 102  
Condicions d'edificació (EQ)
     1. L'edificació s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals del lloc. 
     2. L'edificabilitat neta serà d'1 m2 st/m2 sòl.
     3. La configuració i distribució dels cossos de fàbrica en cada solar haurà de ser tal que es consentin a l'interior de cada parcel·la la sistematització d'amplis espais amb arbrat i jardineria.
     4. L'altura màxima permesa, llevat casos excepcionals i concrets, serà de 9,50 metres sobre la cota natural del terreny en tots els punts de la parcel·la.
     5. Els establiments que estiguessin funcionant en el moment de l'aprovació inicial de les Normes Subsidiàries i que resultessin qualificats de sistemes d'equipaments podran ampliar l'índex d'edificabilitat a 1,50 m2 st/m2 sòl.
 
Article 103  
Sistema de serveis tècnics. Clau T
     1. El sistema de serveis tècnics comprèn els serveis d'abastament d'aigües, els serveis d'evacuació d'aigües residuals, les centrals receptores i distribuïdores d'energia elèctrica i la xarxa d'abastament, les centrals de comunicació i de telèfon, parcs mòbils de maquinària, les plantes incineradores o abocadors de deixalles i d'altres possibles serveis de caràcter afí.
     2. Tanmateix, quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d'algun dels serveis abans assenyalats i no existeixi una reserva de sòl en aquestes Normes Subsidiàries per aquest, es podran situar en sòl no urbanitzable, d'acord amb el tràmit de l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.
     3. Aquelles instal·lacions de caràcter supramunicipal que no estiguin previstos en aquestes Normes Subsidiàries no podran instal·lar-se dins del terme municipal si no es revisen aquestes i es justifica la seva localització i l'impacte urbanístic i social.
     4.  En el sòl urbà i urbanitzable les línies elèctriques seran soterrades.
 
Article 104  
Sistema de protecció. Clau P
     1. Tenen consideració de Sistema de protecció tots aquells sòls afectats a una servitud per la corresponent legislació sectorial. (Llei de carreteres 16/1985, Junta d'aigües.) 
     2. El Sistema de protecció pot ser utilitzat pel pas d'infraestructures i vials, sempre i quan no estigui en contradicció amb les condicions específiques i naturals de l’espai que protegeix.
 
CAPÍTOL II. ZONES
 
Article 105
Nucli antic. Clau NA
     1. Definició.
     1.1. Aquesta zona és la d'edificació antiga del poble de l'Aleixar al interior de l'antiga muralla.
     1.2. Les Normes Subsidiàries es proposen conservar i rehabilitar tot el sector, donant preferència a les obres de restauració, consolidació, millora i ampliació de l'edificació existent enfront les de nova planta.
     1.3 El tipus arquitectònic és el de casa entre mitgera.
     2. Aprofitament urbanístic.
     2.1. La PARCEL·LA i FAÇANA MÍNIMA és l'existent en el moment de l'aprovació inicial d'aquestes Normes Subsidiàries.
     De les existents, no es permet subdividir parcel·les amb amplades inferiors a 6 m. 
     2.2 En illes denses sense profunditat edificable marcada, s'haurà de preveure els patis de llum i ventilació que exigeix la legislació sobre habitabilitat en concret es tindrà cura especial de l'acompliment dels Drecrets d'habitabilitat 129/1984 i 274/1995 de la Generalitat de Catalunya.
     3. Alineació.
     3.1 L'alineació prevista és a vial.
     Sempre es podrà modificar l'existent, mitjançant la redacció d'un pla especial de reforma interior.
     4. Regulacions per a les obres ruïnoses.
     Si una edificació es considera ruïnosa pel seu estat general de conservació i previ expedient d'obra ruïnosa aprovat per l'Ajuntament es procedirà al seu enderroc segons les disposicions i terminis vigents.
     5. Regulacions per a les obres de conservació, restauració, consolidació i ampliació de l'obra existent. 
     5.1. Es mantindrà la volumetria existent segons els paràmetres definits per profunditats, patis i les alçades actuals.
     5.3. Es podrà fer tot tipus d'obres per:
     5.3.1. Augmentar la seguretat estructural i constructiva de l'edifici.
     5.3.2. Millorar les condicions higièniques de l'edifici, i en especial tot allò que suposi l'augment de ventilació i il·luminació de les estances existents, ja sigui eliminant barreres o instal·lant ventilacions estàtiques o similars.
     5.3.3. Augmentar el volum d'acord amb allò que assenyala el punt següent destinat preferentment a cambra de banys i lavabos.
     5.4. L'augment màxim de volum que es permet als edificis per els usos assenyalats anteriorment és d'un 15%, sempre i quan aquest no se situï per sobre de l'alçada ni que disminueixi les condicions d'habitabilitat de les estances del propi edifici, d'acord amb allò que estableixen els Decrets d'habitabilitat 129/1984 i 274/1995 de la Generalitat de Catalunya.
     6. Regulacions per a obra nova en Casc antic.
     Aprofitament urbanístic:
     6.1. La DENSITAT MÀXIMA NETA D'HABITATGES és d'un habitatge per cada 80 metres construïts.
     6.2. PARCEL·LACIÓ: L'existent per edificacions veïnes consolidades i de 120 m2. com a mínim per solars encara no consolidats.
     6.3. El FRONT DE PARCEL·LA és l'existent per edificacions veïnes consolidades i de 6 m. com a mínim per solars no consolidats.
     Paràmetres referits al carrer:  
     6.4. La LÍNIA DE FAÇANA se situarà sobre l'alineació del carrer.
     6.5 L'ALÇADA MÀXIMA és de 10 metres corresponents a planta baixa, dos plantes pis i es mesurarà segons l’article 26 de l’annex I.
     L'alçada màxima es medirà segons dibuix de l'annex I.
     6.6. L'ALÇADA LLIURE MÍNIMA de la PLANTA BAIXA serà de 3m.
     6.7. L'ALÇADA LLIURE MÀXIMA de la PLANTA BAIXA serà de 3,50 m.
     6.8. Es permeten els soterranis amb els mateixos condicionants de planta baixa pel que fa a la seva ocupació.
     6.9. Els COSSOS SORTINTS tindran una volada màxima del 10%, de l'amplada del carrer, no superant mai els 80 cm. ni l'amplada de la voravia, restant el gruix del bordó, cas d'existir, no permetent-se els cossos tancats.
     La superfície en horitzontal de volada dels cossos sortints en el plànol de façana no podrà ser superior al 50% de la superfície total en horitzontal de la volada en les plantes pis.
     6.10. El punt d'arrancada de la coberta es fixa obligatòriament just sobre l'últim forjat i la seva alçada màxima no superarà en cap cas 3 metres per sobre del punt d'arrancada, l'espai útil que resulti ve regulat per l'article 16. 
     7. Usos permesos.
     7.1. Estan permesos els usos d'HABITATGE, COMERCIAL, OFICINES, SANITARI, SOCIO-CULTURAL, BAR, DOCENT, RECREATIU, i d'APARCAMENT.
     7.2. A la planta baixa es permet l'ús de MAGATZEM i TALLER sempre i quan siguin ARTESANALS, assegurant-se en qualsevol cas que no puguin produir molèsties, com sorolls, fums, vibracions, etc, als veïns.
 
Article 106 
Cases de l'eixample. Clau E
     1. Definició
     1.1. Aquesta zona ordena les edificacions de l'eixample del poble, formant illes d'edificació contínua i tancada.
     1.2. El tipus arquitectònic és de casa entre mitgeres.
     2. Aprofitament urbanístic
     2.1. La DENSITAT MÀXIMA NETA D'HABITATGES és d'un habitatge per cada 80 metres construïts a planta pis.
     2.2. La PARCEL·LA MÍNIMA és de 90 m2
     Tenen la consideració de parcel.la mínima també, les escripturades abans de l'aprovació definitiva de les Normes.
     2.3. El FRONT DE PARCEL·LA MÍNIM és de 6 m.
     Tenen la consideració de parcel·la mínima també, les escripturades abans de l'aprovació definitiva de les Normes.
     S'haurà de preveure els patis de llum i ventilació que exigeix la legislació sobre habitabilitat en concret es tindrà cura especial de l'acompliment dels Decrets d'habitabilitat 129/1984 i 274/1995 de la Generalitat de Catalunya.
     3. Paràmetres referits al carrer.
     3.1. La LÍNIA DE FAÇANA se situarà sobre l'aliniació del carrer.
     3.2  L'ALÇADA MÀXIMA és de 10 metres corresponents a planta baixa, dos plantes pis i es mesurarà segons l’article 26 de l’annex I,
     L'alçada màxima es medirà segons dibuix de l'annex I.
     3.3. L'ALÇADA LLIURE MÍNIMA de la PLANTA BAIXA serà de 3 m.
     3.4. L'ALÇADA LLIURE MÀXIMA de la PLANTA BAIXA serà de 3,50 m.
     3.5. Es permeten els soterranis amb els mateixos condicionants de Planta Baixa pel que fa a la seva ocupació.
     3.6. Els COSSOS SORTINTS tindran una volada màxima del 10%, de l'amplada del carrer, no superant mai els 80 cm. ni l'amplada de la voravia, restant el gruix del bordó, cas d'existir, no permetent-se els cossos tancats.
     La superfície en horitzontal de volada dels cossos sortints en el plànol de façana no podrà ser superior al 50% de la superfície total en horitzontal de la volada en les plantes pis.
     3.7. El punt d'arrancada de la coberta es fixa obligatòriament just sobre l'últim forjat.
     4. Paràmetres referents a l'illa.
     4.1. L'OCUPACIÓ MÀXIMA DE PARCEL·LA en PLANTA BAIXA, és idèntica a la fondària edificable en planta pis.
     4.2. La FONDÀRIA MÀXIMA EDIFICABLE A LES PLANTES PIS i a la planta baixa, serà 15 metres.  
     5. Usos permesos
     5.1. Estan permesos els usos d'HABITATGE, HOTELER, RESTAURACIÓ, COMERCIAL, OFICINES, SANITARI, BAR, SOCIO-CULTURAL, DOCENT RECREATIU I ESPORTIU.
     5.2. Sempre que sigui possible es preveurà una plaça d'APARCAMENT per habitatge. 
     5.3. A la planta baixa es permet, també, l'ús de MAGATZEM i TALLER sempre i quan
 siguin ARTESANALS, assegurant-se en qualsevol cas que no puguin produir molèsties, com sorolls, fums, vibracions, etc... als veïns.
     5.4. En els soterranis s'admet solament l'ús de GARATGE I MAGATZEMS.
 
Article 107 
Cases en renglera. Clau VR
     1. Definició
     1.1 Aquesta zona ordena l'edificació unifamiliar entre mitgeres.
     1.2 Les Normes Subsidiàries fixen les variants fonamentals de tipus arquitectònic per assegurar la correcta composició dels conjunts promoguts de forma individualitzada.
     1.3 El tipus arquitectònic és de casa unifamiliar entre mitgeres.
     1.4 El tractament de les parets exteriors de les vivendes en cantonada és de façana pels dos carrers tinguin o no finestres i la distància a carrer serà l'assenyalada en els plànols d'ordenació.
     2. Aprofitament urbanístic.
     2.1 El COEFICIENT D'EDIFICABILITAT NET és de 1,2 m2 st/m2 sòl.
     2.2 La DENSITAT MÀXIMA NETA D'HABITATGES és d'un habitatge per cada parcel·la.
     2.3 La PARCEL·LA MÍNIMA és de 120 m2.
     2.4 El FRONT MÍNIM DE PARCEL·LA a carrer és de 6 m. mínim i 9 m. màxim, excepte si és cantonada on podrà augmentar-se el front d'edificació amb la separació corresponent a carrers segons s'indica en els plànols d'ordenació. 
     3. Paràmetres referits al carrer.
     3.1 La LÍNIA DE FAÇANA obligada es situarà com a mínim a 3 m. de l'alineació del carrer segons plànol d'ordenació.
     3.2 L'ALÇADA MÀXIMA és de 9 m. corresponent a planta baixa i dues plantes.
     3.3 La COMPOSICIÓ de la façana serà essencialment plana.
     Queden prohibits els COSSOS SORTINTS en la façana a pati més enllà de la profunditat edificable.
     3.4 Els ELEMENTS SORTINTS de la línia de façana a carrer i al pati no podran volar més de 30 cm., excepte el RÀFEC de la planta coberta que podrà volar fins a 50 cm.
     3.5. És possible la construcció de soterranis sempre i quan es limiti la seva ocupació dintre del perímetre de l'edificació principal.
     3.6. El punt d'arrancada de la coberta es fixa obligatòriament just sobre l'últim forjat.
     4. Paràmetres referits a la parcel·la.
     4.1 L'ESPAI LLIURE de parcel·la resultant serà totalment inedificable.
     5. Paràmetres referits a l'illa.
     5.1 LA FONDÀRIA MÀXIMA EDIFICABLE serà de 12 m. mesurada des de la línia de façana de l'edifici.
     6. Usos Permesos.
     6.1 Està permès l'ús d'HABITATGE i el d'INDÚSTRIA ARTESANAL complementari de l'habitatge, al soterrani és permès l'ús d'aparcament o magatzem vinculats a l'habitatge.
     6.2 És obligat que cada habitatge tingui un accés individualitzat des del carrer.
     6.3 És obligat preveure una plaça d'APARCAMENT per habitatge que es podrà situar en planta baixa.
     7. Condicions formals dels edificis i la tanca.
     7.1 La TANCA i l'ENTRADA a la parcel·la seran obligatòriament les assenyalades en el catàleg de tanques que estableixi l'Ajuntament, excepte si la urbanització té un altre model aprovat.
     7.2 Els COLORS dels elements constructius seran obligatòriament de la gamma dels terres.
     7.3 Les PLANTES COBERTES seran totes elles construïdes amb teulades de teula de color de la gamma dels terres. Es podrà substituir un 30% d'aquesta coberta per terrat pla i sempre que estigui situat donant façana a l'interior d'illa.
 
Article 108 
Ciutat jardí CJ
     1. Definició.
     1.1 El tipus arquitectònic és de casa aïllada.
     2. Aprofitament urbanístic.
     2.1 El COEFICIENT D'EDIFICABILITAT NET és de 0,55 m2 st/m2 sòl.
     2.2 La DENSITAT MÀXIMA D'HABITATGES NETA és d'un habitatge per parcel·la.
     2.3 La PARCEL·LA MÍNIMA és de 400 m2. Tenen consideració de parcel·la mínima, també, aquelles escripturades abans de l'aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries.
     2.4 EL FRONT MÍNIM DE PARCEL·LA serà de 14 m excepte en aquelles parcel·les escripturades abans de l'aprovació inicial d'aquestes Normes Subsidiàries.
     3. Paràmetres referents a la parcel·la.
     3.1 L'OCUPACIÓ MÀXIMA de parcel·la serà del 35%.
     3.2 LA SEPARACIÓ MÍNIMA a carrers serà de 4 metres i de 3 metres per a les altres alineacions.
     Aquelles construccions que no compleixin les separacions anteriors, però que estiguin emparades per una llicència d'obres municipal, no caldrà que s'adeqüin a la nova regulació, estant únicament obligades a complir-ho les obres d'ampliació.
     3.3 L'ALÇADA MÀXIMA DE L'EDIFICACIÓ serà de 7 metres, corresponent a planta baixa i una planta pis.
     3.4 Es permet APARELLAR les edificacions de dos parcel·les veïnes de manera que els dos habitatges formin un únic edifici a nivell compositiu. En qualsevol cas cada unitat unifamiliar complirà les condicions mínimes de parcel·la i aprofitament.
     3.5 El punt d'arrancada de la coberta es fixa obligatòriament just sobre l'últim forjat.
     4. Usos permesos.
     4.1 Únicament es permeten els usos d'HABITATGE i D'INDÚSTRIA ARTESANA.
     4.2 És obligat proveir d'una plaça d'APARCAMENT a cada habitatge.
 
Article 109 
Edifici protegit. Clau EP
     1. Definició.
     Tenen la consideració d'edifici protegit els relacionats en l'annex de catàleg.
     2. Tipus de protecció
     Tota obra a realitzar inclosa en el catàleg es tramitarà per la seva aprovació al servei de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
 
Article 110 
Indústria existent. Clau IE
     1. Definició.
     Són les incloses en la clau IE en el plànol de qualificació del sòl dins el casc urbà.
     2. Usos permesos
     Es permeten els usos existents o qualsevol ús que compleixi amb els articles 61-68 de la present normativa.
     3. Condicions per la transformació de l'ús industrial.
     S'admet el canvi d'ús d'industrial a residencial amb les condicions edificatories de la clau E, cases de l'eixample.
     4. Paràmetres d'aplicació edificacions industrials existents.
     Alçada màxima 7 m, ocupació parcel·la 100%, edificabilitat 1,3 m2/m2
 
Article 111 
Verd privat. Clau VP
     1. Definició
     Són espais lliures de propietat privada situats annexos a edificacions del casc urbà.
     2. Usos.
     El seu ús principal és el de espais lliures i lleure, admetent-se edificacions en planta baixa de màxim 3 m d'alçada i una ocupació màxima del 5% de la superfície.
 
Article 112 
Sòl no urbanitzable
     1. Definició. 
     1.1 Sòls amb valor agrícola tant de secà com de regadiu.
     1.2 Les Normes Subsidiàries no inclouen aquests sòls dins del procés d'urbanització perquè queden al marge del model urbà i urbanitzable d'aquestes Normes.
     2. Aprofitament urbanístic.
     2.1 Queda prohibit tot tipus de subdivisió de la PARCEL·LACIÓ ACTUAL. Es permeten agrupacions.
     2.2 Solament es permeten subdivisions o segregacions de finques si tenen per objecte l'explotació agrícola i si la superfície de les finques resultants de la subdivisió o segregació és, almenys, igual a la fixada com a unitat mínima de conreu, segons la legislació vigent.
     2.3 Els aprofitaments urbanístics seran els que assenyala l'article 127 i 128 de la Refosa de textos legals.
     3. Usos permesos.
     3.1 Els únics usos permesos són: AGRÍCOLA, PECUARI I FORESTAL.
     3.2 A les MASIES existents es permet l'ús d'HABITATGE amb una densitat màxima d'un habitatge per cada unitat mínima de conreu. 
     3.3 L'ÚS HABITATGE només estarà permès en edificis destinats a habitatge unifamiliar que no origini possibilitat de formació del nucli de població, entenent-se com a tal l'assentament humà generador de requeriment o necessitats assistencials de serveis urbanístics i tinguin una parcel·la mínima de 1 Ha. per regadiu, 4,5 Hes. per secà, o 25 Ha. per forestal d'acord amb el que disposa el Decret 189/1983, de 12 d'abril, sobre unitats mínimes de conreu.
     3.4 Es permet com a ús provisional els CAMPING-MASIA, sempre i quan no tinguin una capacitat superior a 50 albergs, en camps de conreu fora de temporada.
     3.5 Queden especialment prohibides les activitats extractives, si bé les explotacions legalment constituïdes, abans de l'aprovació inicial de les Normes, d'acord amb la Llei de mines, de 27 de juliol de 1973, i que tinguin aprovat un programa de restauració pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, podran seguir l'activitat fins el termini de la seva concessió. 
     A la vegada, es permetrà l’ampliació de les activitats existents en l’àmbit que determina el plànol 2 de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries del municipi de l’Aleixar”.
     El plànol núm. 3 de la Modificació puntual “De límit de la zona de voladures. Zones autoritzades i zones d’ampliació” és vinculant. Les activitats amb voladures es separaran una franja de 100 m dels habitatges existents al voltant en la zona d’ampliació i una franja d’entre 50 m i 100 m en la zona existent de la pedrera.
     Els únics usos admesos seran els compatibles amb els habitatges veïns.
     4. Regulacions per a l'edificació
     4.1 Els HABITATGES NOUS no podran tenir una superfície superior a 300 m2. construïda ni una alçada superior a 7 metres corresponent a planta baixa i una planta pis.
     4.2 Les noves construccions i ampliacions hauran de realitzar-se amb MATERIALS i formes tradicionals utilitzant paredat de pedra antic o arrebossat.
     La coberta serà obligatòriament de teula àrab o terrat plà.
     Les instal·lacions dedicades al cultiu intensiu d'horta o flor, no seran considerades edificacions quan siguin desmuntables i no tinguin fonaments ni murs perimetrals superiors a 1 metre.
     En aquestes instal·lacions (hivernacles), no es permetrà cap altre ús que no sigui el cultiu.
     En caràcter general, les edificacions destinades a magatzem d'eines o ús similar es limiten a un màxim de 25 m2.
     4.3 La finca sobre la qual s'edifiqui, per complir els requisits necessaris, haurà d'inscriure's al Registre de la Propietat com a unitat indivisible als efectes que preveu l'article 140 de la Refosa de textos legals sobre l'esgotament de la possibilitat d'altra edificació en ella o en les segregacions que es duguin a terme.
     En qualsevol cas, tota edificació feta en terreny fora del nucli urbà no donarà mai dret de petició a l'Ajuntament de serveis que siguin propis d'unitats residencials agrupades, com són: enllumenat públic, la portada d'aigües, el clavegueram, etc.
     5. Regulacions per a les edificacions d'utilitat pública i interès social.
     5.1 Per a aquelles edificacions que en aplicació d'allò que estableix la legislació vigent es declarin d'utilitat pública i interès social, hauran de redactar un pla especial que contempli:
1.- La posició paisatgística de l'edificació i l'impacte visual.
2.- Els efectes territorials de la seva implantació.
3.- L'àmbit de servituds no edificables a regular, als efectes d'evitar la formació del nucli de població.
4.- Les condicions formals i tècniques de la nova edificació.
     6. Tractament dels camins.
     Els camins rurals es mantindran en l'actual traçat, no podent-se edificar a una distància inferior a 15 metres del límit del camí.
     7. Pel que fa a qualsevol paràmetre o condicionament no inclòs en aquesta normativa especifica s'estarà al que disposen les Normes subsidiàries i complementàries de planejament de l'àmbit de competència de la Comissió d'Urbanisme de Tarragona.
 
Article 113 
PEIN "Muntanyes de Prades".
     Dins del terme municipal de l'Aleixar, concretament a la zona denominada Punta d'en Gullo, veure plànol núm. 2, forma part de l'espai del PEIN "Muntanyes de Prades", en aquest espai d'acord amb el Decret 328/1992 són d'aplicació les normes del PEIN, així com la legislació concordant.
     La delimitació té caràcter provisional, de manera que un pla especial del medi natural i del paisatge, haura d'establir la seva delimitació definitiva i el desplegament del règim del PEIN. 

Menu

Menú principal

Formulari de cerca