Article 84 
Definició i objecte de les Normes Subsidiàries
     1. Les Normes Subsidiàries constitueixen l'instrument d'ordenació integral del territori del terme municipal de l'Aleixar, de conformitat amb allò que disposa l'actual legislació urbanística.
     2. Aquestes Normes són el resultat de la revisió de les Normes Subsidiàries vigents. 
     3. Les presents Normes, juntament amb els plànols d'ordenació, constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi de l'Aleixar. No obstant això, aquestes normes urbanístiques prevalen sobre els restants documents de les Normes Subsidiàries en tot allò que és regulat per elles relatiu al desplegament, gestió i execució del planejament i a tot allò que faci referència al règim jurídic propi de les distintes categories de sòl i dels aprofitaments públics o privats admissibles. En allò no previst en elles, s'estarà a la legislació urbanística en cada cas aplicable. 
     4. La memòria de les Normes Subsidiàries, juntament amb la seva documentació annexa, és l'instrument bàsic per la seva interpretació i opera amb caràcter supletori per a resoldre els conflictes entre els diferents documents o determinacions, en el cas que les Normes Urbanístiques no fossin suficients.
 
Article 85 
Vigència i circumstàncies justificatives de la revisió
     1. Aquestes Normes Subsidiàries estaran en vigor el dia següent de la publicació de la seva aprovació definitiva en el "Butlletí Oficial de la Província" o al "Diari Oficial de la Generalitat", i mantindrà la seva vigència de forma indefinida mentre no sigui precisa la seva revisió. 
     2. Seran circumstàncies que justificaran la revisió d'aquestes Normes Subsidiàries:
     2.1. El transcurs del termini de dotze anys (12) comptats a partir de la data d'aprovació definitiva. 
     2.2. La variació del creixement poblacional previst en els supòsits següents:
     a) Si en el termini de vuit anys el sòl ocupat en noves construccions representa més del 66% del previst.
     b) Si en el termini de vuit anys el sòl no ocupat en noves construccions no abasteix el 33% del previst.
     2.3. La variació, per disposició legal, dels estàndards previstos per a zones verdes o equipaments, sempre que això obligui a replantejar els criteris i objectius del planejament aprovat.
     2.4. La concurrència de supòsits que, per disposició legal o reglamentària, donin lloc a la revisió.
     2.5. Quan l'execució de les Normes Subsidiàries posi de manifest la possibilitat i conveniència d'ampliar els seus objectius mitjançant desenvolupaments del mateix model d'ordenació no previstos inicialment i que exigeixin una reconsideració global.
     2.6. Si resulta necessària la modificació concreta de determinacions de les Normes Subsidiàries que incideixin de forma substancial sobre l'estructura general i orgànica del territori.
     2.7. Quan circumstàncies sobrevingudes d'anàloga naturalesa i importància ho justifiquin per afectar a l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, i així ho acordi motivadament el Ple de l'Ajuntament.
 
Article 86 
Modificació de les Normes Subsidiàries
     1. La modificació de qualsevol dels elements de les Normes Subsidiàries solament serà possible si no s'alteren o es varien substancialment les previsions de població o la seva disposició general, de manera que es faci necessària una revisió global. En qualsevol cas, la modificació s'ajustarà a allò que estableix l'article 75 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
     2. No tindran la consideració de modificacions de les Normes Subsidiàries.
     2.1. Les actuacions derivades d'operacions de reforma interior que modifiquin els sistemes determinats en les Normes Subsidiàries o les que suposin un increment de la superfície destinada a espais lliures o a equipaments, sempre i quant en un i altre cas no comportin augment del sostre d'edificació privada i siguin tramitades d'acord amb l'article 143 del Reglament de planejament.
     2.2. Els planejaments, projectes o disposicions normatives que suposin una major protecció d'edificis, conjunts o elements d'interès històric, artístic o tradicional.
     2.3. Les rectificacions del catàleg produïdes per l'aprovació o modificació dels plans especials de protecció.
     3. En qualsevol cas, les propostes de modificació s'hauran de basar en un estudi justificatiu de la seva incidència en l'ordenació vigent i, especialment, del manteniment dels estàndards de les Normes Subsidiàries quant a equipaments i espais lliures. Les propostes tindran, com a mínim, el grau de precisió propi de les Normes Subsidiàries.
 
Article 87 
Efectes de les Normes Subsidiàries
     1. Les Normes Subsidiàries, conjuntament amb la planificació que elles despleguen, i conforme a les lleis vigents, són públiques, executives i obligatòries.
     2. La publicitat de les Normes Subsidiàries porta aparellat el dret de qualsevol ciutadà a consultar la seva documentació, així com també de sol·licitar certificació administrativa d'allò que en elles es determina.
     3. L'executivitat de les Normes Subsidiàries implica la declaració d'utilitat pública de les obres en elles compreses i de la potestat d'ocupació dels terrenys afectats a elles, d'acord amb els articles 98 i 99 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. L'executorietat del planejament habilita als òrgans de l'administració pública perquè, segons la seva respectiva competència, exercitin les potestats públiques enumerades a l'article 3 de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
     4. Les determinacions d'aquestes Normes Subsidiàries obliguen per igual l'administració i els particulars, amb les limitacions establertes a l'article 91 de la refosa de textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
 
Article 88 
Interpretació dels documents que formen aquestes Normes Subsidiàries
     1. Els documents d'aquestes Normes Subsidiàries s'interpretaran sempre atenent el seu contingut i d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. En casos de contradicció entre documents o d'imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor edificabilitat i major dotació d'equipaments comunitaris.
     2. La delimitació de sectors, unitats, zones i sistemes assenyalades per les Normes Subsidiàries, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada o ajustada en els documents de planejament que despleguin aquestes Normes, així com en les delimitacions de polígons o unitats d'actuació urbanística.
     3. Les regles gràfiques d'interpretació que permeten aquests ajustaments són les següents:
     a) No alterar la superfície de l'ària delimitada en els plànols d'ordenació, segons interpretació literal, en més o menys d'un cinc per cent (5%).
     b) No alterar substancialment la forma de l'esmentada ària, excepte en les precisions dels seus límits degudes a:
 - Alineacions oficials o línies d'edificació consolidada.
 - Característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny.
 - Límits físics i particions de propietat.
 - Existència d'elements naturals o artificials d'interès que així ho justifiquin.
     c) No podrà alterar-se la delimitació d'un element del sistema d'espais lliures o d'equipaments comunitaris que suposi disminució de la seva superfície.
     4. Totes les regles anteriors seran d'aplicació en qualsevol figura de planejament que desplegui aquestes Normes Subsidiàries, fins i tot en els treballs topogràfics i planimètrics necessaris per a l'execució d'aquestes Normes Subsidiàries.